LES BARRES DE LA SENYERA

Segell de la Vegueria de Barcelona

any 1340 - Arx. Mun. Barña.

Segell de la Ciutat de València, any 1493

Arx. Cor. Aragó. Barña.

Al costat de les llegendes o tradicions poden posar-se les interpretacions del sentit o símbol que pensaren donar als pals dels sobirans de la Casa de Barcelona que els adoptaren. El pare Joan de Montsó, contemporani de Boades, en dóna una altra explicació a l'infant Martí: “Aquesta gloriosa creu e lit de Jhesucrist fou de IIII barres, les quals foren envermellides de la sua preciosa sanclh, hy entre aquestes III barres lo nostre Salvador dormi, he per aquesta significança pues quels vostres predecessors de la Casa d'Aragó aygen, preses IIII barres vermelles per llurs armes é divisa, en senyal que pugreu dir que les IIII barres, fustes ho bastons de la Creu de Jhesucrist porten per senyal en lo lur cors, segons que deya Sant Pau de si mateix”.

Aquesta i de les altres interpretacions que pugen haver·se donat del sentit dels pals d'Aragó, no han tingut la sort o l'interés i el crédit que han mantingut la tradició, de més documentada, de les barres sang.

Saura, un escriptor tècnic en manté un altra; referint·se als pals de la Casa Reial de Barcelona, diu: "que la verdadera enseña no es la faja (vol dir pal) de gules, sino el baston dorado, en numero variable y destacando sobre el fondo de los espacios rojo”, i suposa que aquest nombre de bastons daurats, com altres tant ceptes, era el mateix dels estats o regnes que cada sobirà reiga. Així, Ramon Berenguer III n'hauria usat tres pels comtats de Barcelona, Provença i Besalú; Pere II el Catòlic també tres per Aragó, Barcelona i Montpeller; Jaume I els hauria anat augmentant fins a cinc per les seues conquistes de Mallorca i València: Pere III el Gran, els tindria reduïts a tres per Aragó València i Barcelona, i augmentat i quatre després per la conquista de Sicília, i així succesivament, fent comptes traient i posant pals.

Hi ha, a més, ciutats com Valencia i institucions o autoritats com els veguers, que usen els pals de la Casa Reial de Barcelona en els segells, combinats a voltes amb senyes especials, i el nombre d'aquells en unes i altres es variable, i naturalment, res no sembla que tinga a veure amb el nombre d'estats o regnes que regia el monarca, Un segell de l'any 1493 de la ciutat de València presenta cinc pals refondits i sis en relleu: la vegueria de Barcelona volia posar sempre a l'escudet antic de la ciutat, que era la creu, un fons de sis pals com l'escut reinal.

BONES FESTES

FRANCESC-J0AN MONJO I DALMAU

CALP 2000