Meravellats d'aquella foto on apareixia una desconeguda creu de la cometa poc temps va passar per fer córrer la curiositat de tot hom inquirint què era allò. Per aquell temps encara vivia el ti Bernat de la Viuda (En Bernat Banyuls i Crespo) i a ell van anar a parar totes les preguntes. El ti Bernat coneixedor de les circumstàncies i fets del nostre lloc no pugé recordar en certesa l'origen de la creu encara que si recordava de la seva situació. El fill del ti Bernat, En José Banyuls Moragues, recordava, dels seus temps de caçador, poc dalt o baix on podríem retrobar-la. Aquesta novetat va remoure l'interès de tota la gent i el meus germans i nebot, decidiren anar a la recerca de la vella creu... difícil recerca! ja que prompte ens adonaren compte de la dificultat de trobar una creu xicoteta entre mig d'una muntanya. On el Ti Pepe (José Banyuls Moragues) recordava amb bancals recents conreats, ara érem a un bosc on no podíem allunar-nos més d'un metre per por a perdre-nos de vista. Varis foren els intents i moltes les dificultats. Les persones que quasi sempre participaren en la recerca foren:
Efectivament, la creu havia segut retrobada. Quan acudirem tots, conforme poguérem, la vam veure de nou després d'una bona estona d'anys. Allí era davant de nosaltres. De nou: la creu de la Cometa. Per a tots nosaltres, excepte el meu pare Pepe Banyuls (Pepe la Cometa), era la primera vegada que podíem admirar aquell vestigi. Una xicoteta creu d'escàs mig metre d'alçària, torta, humil, senzilla, poca cosa, però Déu meu! era la nostra creu de la Cometa!. Aquest fet ocorregué la tardor de l'any 1.996. Un any abans del 280 Aniversari de la nostra ermita.. L'origen de la recent història de la Creu de la Cometa
es remunta a fa poc de temps quan N'antonio Tur va retrobar la vella foto
de la creu i un escrit del seu pare En José Tur Giner on se redactava el
motius i les persones que van dur endavant la tasca de la seva
instal·lació. Però, com he dit abans, tenim la sort de trobar-nos en aquest document que ens ha portat a la total recuperació i millora de la creu de la Cometa.
Una vegada localitzada, l'Ajuntament va procedir a la seva neteja a fi de que poguera ser visitada per tot aquell que ho desitjara. Aquest fet va tindre lloc a la festivitat de Sant Joan en l'any 1.998. Amb motiu d'aquest acte tingueren lloc diferents actuacions com foren la col·locació d'una placa sota la creu, la llegida d'un manifest i la col·locació dins l'ermita d'una placa en record de tots els avantpassats. La placa que n'hi ha col·locada sota la creu té el següent text: El manifest que se va llegir junt a la creu el dia de la seva retrobada va ser realitzat i llegit per Bernat Banyuls i Sala amb el següent text: HISTÒRIA DE LA CREU DE LA COMETA Avui, festivitat de Sant Joan de l’any 1.998, tenim l’honor de retrobar-nos amb un tros de la nostra història. Un xicotet tros d’un passat no massa llunyà que ens recorda les arrels del nostre poble. Com podem veure tots els que ací som, la troballa no te cap de valor crematístic. Mes bé, la seva pobresa ens recorda un passat de penúria i sofriment. Per això mateix, avui ens sentim la gent de la Cometa, molts honrats i deutors en quins ens donaren tot allò que tenien. Poc de valor tal vegada, però sí, tot el orgull de la gent del camp. Aquesta creu restava oblidada per tots des de fa molts anys. Mentre abans era un punt de referència de tots els llauradors de la partida, el abandó progressiu del conreu de la terra comportà que la malesa del bosc guanyarà els seu domini i, per tant, els seu lloc en la memòria de la nostra gent. Aleshores, aquest fet, fora la seva salvació ja que vingueren anys difícils i la seva supervivència fins avui ens resulta força complicada. Aquesta creu, com diu la placa, fou una iniciativa dels nostres avantpassats de principi de segle per lluitar, de l’única manera que sabien, un problema tremendament preocupant per la nostre gent: les pedregades. Tot un any de lluita i treball amb una difícil terra se’n podia anar a baix per culpa d’una mala tronada que transformés la necessària aigua en pedra. A les hores, no hi trobaven altra solució que implorar a Déu el seu emparo. Només ell podia ajudar a la nostra gent. Sols ell podria fer que els elements respectaren el seu treball. Per això, un grup de persones que hi consten en la placa, feren una creu. Pujaren a la muntanya més alta. Buscaren la roca més gran i en ella, la creu de la seva desesperança. La seva forma, tan alabada pels que la veuen per primera vegada, no és l’original ja que en el moment de la seva col·locació era una creu recta normal. L’actual forma correspon als avatars de la seva pròpia història. Conten que durant la guerra van intentar dissimular la seva ubicació doblant-la cap abaix. Tal vegada, amb l’intent de la seva destrucció que no fou possible. Passat el temps, Pepe La Cometa (José Bañuls Moragues) en un dia de caça es retrobà la creu e intentà adreçar-la de nou. Sols ho pugé fer parcialment i d’ai la seva doblada un tant curiosa. El que és més incert encara ésel fet de que ell només la adreçara parcialment ja que, segons ens conta, era massa forta per adreçar-la un sols home i per tant algú, temps després, acabà d’ertar-la. Fa molt pocs anys, Antonio Tur (Antonio del Ti Pepe Agueda) va tindre la sort de topar-se de nou amb ella. Hi ha una fotografia on podem veure les dificultats que va tindre en poder-la localitzar. Aquesta troballa arribà a Andrés Ortolà que la va fer pública amb el seu programa de recuperació històrica i, com reguera de pólvora, tot el món hi parlà d’aquella creu oblidada pel temps. Finsals menys jovents, i no tant, no recordaven d’aquella fita i senyal de les tradicions d’un poble que de miracle tornava amb nosaltres. Avui, 24 de juny de 1.998, amb la placa que avui beneïm volem deixar constància a tots qui per ací s’arrimen, del nostre respecte a quins van realitzar, ja fa un munto d’anys, la nostra senzilla i molt estimada Creu de la Cometa. A tots els ‘Torrats’ que figuren en la placa i que la van sufragar A José Tur Giner (El ti Pepe Agueda) per la documentació apartada sobre la història de la Creu. A Antonio Tur (Antonio del ti Pepe Agueda) per l’esforç amb la seva cerca de la Creu. A José Banyuls Moragues (Pepe la Cometa) per adreçar-la i ajudar-nos a retrobar-la. Als meus germans, Vicent i Javier (Fills de Pepe la Cometa) per totes les vesprades perdudes intentant trobar-la i netejant els seu accés. Al nostre Alcalde En Xavier Morató per complir la seva promesa de recuperar-nos-la per a vostès i nosaltres i amb ella un tros molt entranyable de la nostra memòria. A tots ells, gràcies. Moltes gràcies. La Cometa, Calp. Solstici d’estiu de l’any 1.998 I la placa que n'hi ha dins l'ermita de Sant Joan té el següent text: Avantpassat que enllà l'any 1928 van col·laborar amb
la realització
d'aquesta Creu per a protecció de les terres i persones del terme de la
Cometa. Fins ací la curiosa història de la nostra creu. La Creu de la Cometa. Tal vegada la creu mès insignificant de totes quant pugeu trobar per aquest mon, però com deia el Llac: 'Es així com m'agrada a mi...' Si el destí navegant et porta fins aquests confins passa't per veure la
nostra creu... el que recordes la seva història sols depèn de l'esperit,
però aquells esperits que l'embruix els embriague. Si es força difícil trobar-te amb aquest 'web' molt més difícil és que hages arribat fins ací. Si ho has fet, ara es el moment de fer-te present junt a la creu. Si vols deixar un missatge, que jo inscriuré al llibre de la nostra memòria que n'hi ha a la ermita, ara es el moment. Benvingut a la memòria.
|
|
Bernat Banyuls i Sala |
|